
Amigueta de les Pampas

Serps i més serps...
Després d'un dur i llarg trajecte en bus (unes 18 hores) on la majoria del temps es passava per barrancs i on calculem que el 90% del temps no estàvem asseguts al seient sinó que botàvem a causa dels rocs de la carretera; per fi vàrem arribar a les portes de la selva: Rurrenabaque. La ciutat en sí no té massa atractiu ja que hi predominen les agències que organitzen els tours i els hostals i botiguetes a fora els carrers. En total han sigut 9 dies repartits entre els dos tours que hem fet: les Pampas i la Selva. Aquests dos, no tenen res a veure l'un amb l'altre ja que l'atractiu dels mateixos és radicalment diferent. A més, les dues agències que vàrem triar tenen una gestió i una manera de pensar i d'actuar gairebé contraposada.
Així el primer dia i recent "caiguts" del bus ja ens van bombardejar amb diferents opcions per anar a fer els tours. I com a bons catalans la nostra selecció es va guiar per criteris econòmics, aleshores el resultat va ser un tour mooooooolt atractiu pel que fa a la fauna i flora però amb una organització pèssima i amb una gran massificació de gent que fa difícil poder gaudir de la mateixa manera un lloc tan especial. El tour va consistir bàsicament en viatjar en barqueta al llarg del riu Yacuma observant: caimans, capibaras, monos de tot tipus, serps i tota classe d'ocells i d'insectes. També vàrem tenir l'oportunitat de pescar piranyes i anar a la búsqueda de la famosa anaconda. Tot això acompanyat per en Bismar, un guia carismàtic però amb poques ganes d'explicar-nos el que anàvem veient...
Amb la lliçó ben apresa i a la tornada del tour de les pampes vàrem destinar tota la tarda a buscar una agència en condicions. Com sovint passa en aquestes ocasions fins a l'últim moment, és a dir, quan la majoria d'agències ja tancaven, va ser quan per fi vam trobar Maschaquipe, una agència local i formada íntegrament per guies indígenes. De seguida ens vàrem adonar de la seva bona disposició i sobretot de l'estima i l'orgull amb el qual parlaven de la seva selva. Dit i fet, després d'un petit regateig per cortesia catalana, ja es va pactar el tour per l'endemà mateix.
Per tal de no extrendre'ns massa només us direm que durant tres dies vàrem gaudir al màxim d'una selva en estat pur: caminades enmig d'arbres immensos, visites a comunitats indígines (tacaras), explicacions i demostracions de tot el que trobàvem pel camí, xerrades i històries mítiques a la foscor de la selva, bivac en plena selva (únicament amb la mosquitera!!!)... i moltes coses més. I tot això acompanyats d'amics suïsos, danesos i bolivians. Gràcies a tots ells i sobretot a l'Ismael, un guia en MAJÚSCULES!
Següent parada: Cochabamba i Sucre.
Fins aviat i bones festes del Tura!!! Siusplau feu una ratafia o dues o les que calgui! ... a la nostra salut!


















Les fotos molt i molt xules, miro el blog sempre que puc i em feu enveja sana però enveja jaja. Joel cali que et posesis tan aprop dels caimans...
ResponEliminaMi
òstia, sort que després de l'etapa rollo "al filo de lo imposible" amb els trekings, els descensos en BTT per camins xungos etc havieu de fer algu de relax!!! anar a buscar anacondes ara en diuen relax!?!?
ResponEliminamolt guapes les fotos, com ha dit algú per aquí es fa molt dur visitar el vostre blog desde el curro...
tranquils que lo de les ratafies està fet!! i vosaltres a continuar disfrutant
petons i abraçades
PD1: em sap greu dir-t'ho la supremacia de l'Albert és indiscutible, si sabéssiu què fa per entrenar i amb qui ho fa...
PD2: Joel, ja em van bé si són taronges els teus globus !! jeje
Ei, aquesta vegada, les fotos m'han captivat de veritat, realment és un dels millors llocs on podieu estar, en plena selva, i aquí els animals no enganyen, no!!!
ResponEliminaAra si que començo a tenir ganes de retrovar-nos de nou, per explicar les proeses dins la selva, això si que és heavy, la resta res de res....
Pd: La gent s'ha portat mol malament per Festes, i l'Albert ha anat a veure Toros, amb mi!!! i en Serra i en Pinya i.....jaja