divendres, 13 d’agost del 2010

Trekking al Canyó del Colca + Llac Titicaca

Posta de sol a Copacabana


Ajudant a remar per així pagar un xic menys...


Llac Titicaca



Les ruïnes de Sillustani (anomenades chulpas) on s'enterraven als nobles

Amb els nostres amics francesos.

Hola bones!!!

Com haureu pogut comprovar hem estat uns dies sense escriure res, la raó és ben senzilla: a la muntanya i a les illes del Llac Titicaca no hi ha conecció! I esperem que així sigui per molt de temps!

En primer lloc i en relació al trekking del Canyó del Colca, cal dir que va ser una gran caminada on vàrem poder gaudir del canyó més profund del món. A més, el canyó en qüestió està a dins d'un parc natural on s'hi pot veure volar el famós còndor a pocs metres de distància. També hi destaquen pobles en els quals es conviu a través de l'intercanvi d'aliments (no hi ha moneda) i a on la medicina tradicional no hi existeix. En aquesta ocasió, ens va acompanyar un guia local molt curtit i experimentat. El seu nom és Remijio i si tot va bé no serà l'últim cop que el veurem! Ell ens va portar a llocs on els turistes difícilment hi poden accedir, ens va ensenyar com viuen realment, l'ús de les plantes medicinals i finalment vam acabar esmorzant a casa seva. Prèviament el dia abans, després de caminar tot el dia vàrem arribar al famós OASIS, sí sí un petit oasis al mig del canyó amb piscines d'aigua termal i cabanyes per dormir. Encara no donem crèdit al que van veure els nostres ulls!

Pel que fa a la visita al llac Titicaca la podríem dividir en tres moments: illes flotants d'Uros (Perú), Copacabana (Bolívia) i Illa del Sol (Bolívia), tot això en poc més de 4 dies. Recordem que el Llac Titicaca és el que està a més altitud i el més extens del món. I el fet d'estar entre dos països encara afegeix més interès ja que es veu el contrast entre l'un i l'altre. Únicament dir que la vida a les respectives illes és realment autèntica en el sentit de com administren i cuiden els seus recursos naturals (l'aigua per exemple, això vol dir que de dutxes poques...). Tot i això, darrerament la gran afluència de turisme ha fet créixer la infraestructura de les illes: petits hostals, restaurants i botiguetes que t'intenten vendre de tot i més a preu d'or, per això és important anar amb moltes provisions.

Fins aquí tot, a la pròxima entrada us explicarem l'entrada a la Paz i esperem que ja us pugui dir que he assolit el cim del Huayna Potosí, quins nervis!!!!

P.D: Ens heu fet arribar que a l'hora de fer els comentaris hi havia dificultats. En principi està solucionat, així que ja no teniu excusa.

Records des de la capital de Bolívia.

1 comentari:

  1. Ep pareja!!!!
    Quina aventura de viatge....
    M'en alegro de què tot us vagi tan bé!!!!
    En Pol m'ha dit que ja has assolit el cim....l'Enharabona!
    Molta i molta sort en el que queda de viatge!
    A disfrutar Catalans a Bolívia!
    P.D.: Remijio?¿Això no és el joc de cartes?¿jejeje....
    Laura i Toni

    ResponElimina