Sacred Valley

Moray i els substrats que us esmentem a l'escrit

Camp de futbol del Cienciano (l'equip de Cusco)Salinas de Maras

La pedra dels 12 àngles del barri de St. Blas de Cusco

Pisaq i les seves terres.

Abans de res, dir-vos que juntament amb la visita al Machupicchu, la ruta pel Valle Sagrado és una de les cites obligades de les rodalies de Cusco. Bàsicament la visita consta de 5 poblets en els quals la cultura Inca hi va deixar la seva emprempta en forma de ciutats, fortaleses, camps de conreus, salineres, etc.. Fins al moment, aquesta és l'única visita que hem fet amb el típic tour organitzat, i us preguntareu per què? La resposta és senzilla, perquè ens sortia mooolt més bé de preu ja que en cas contrari havíem d'agafar com a mínim 9 busos locals diferents.

Dia 1: Així doncs, la visita la vàrem començar per l'increïble i històrica ciutat de Pisaq. Allà, a part de la ciutat en ruïnes, s'hi pot trobar un mercat d'artesania que no va deixar a ningú indiferent i al qual si no arriba a ser per la nostra insistència, la guia no ens hi deixa anar (òbviament perquè li interesava arribar abans a Cusco). Tot seguit vam pujar a les ruines. En total 2 horetes de caminada que va valer molt la pena!
Una vegada a l'autocar, ens dirigíem a Urubamba per dinar. Va ser molt bo perquè l'autocar es va parar al pàrquing del típic restaurant perquè tothom hi anés directament. Nosaltres, lògicament vam decidir fer una volta pel poble per tal de decidir millor. Aquesta vegada vam tenir la sort d'encertar-ho de ple. Resultat: costilla frita (brutal) amb arròs i amanida per poc més de 3 euros cadascú. L'inconvenient és que gairebé ens quedem sense bus.
Arribada la tarda i amb la panxa ben plena ens dirigíem cap a Ollantaytambo (l'últim poble que va resistir a la conquesta gràcies al nové inca Pachacutec) amb el temps just per veure les ruines ràpidament i cap al bus per arribar a Chincheros abans que es fes fosc. Ah per cert, a l'església de Chincheros hi havia la verge de Montserrat i la guia va fer referència als catalans (se'ns va caure una llagrimeta...).

Dia 2: Visita a Moray. Tot i que sempre diem el mateix, aquest lloc sí que val la pena! Resulta que era un lloc dedicat a l'experimentació agrícola, és a dir, allí fèien proves a partir dels resultats obtinguts a l'hora de plantar llavors en diferents condicions de temperatura. I això al segle XII! Fixeu-vos bé en la foto (del primer substrat a l'últim hi ha uns 10º de diferència). Comprovat!

A continuació i per últim, Maras, un altre miracle de la naturalesa. Resulta que no sé sap ben bé d'on però hi ha un forat del qual surt aigua salada de la muntanya (recordem que el poble està a 3000m d'altitud i a uns 1000km del mar) la qual aprofitave per elaborar sal natural (i a hores d'ara encara es fa).

Bé àixò és tot per avui, esperem no aburrir-vos massa. Per la nostra part contínuem bocabadats amb tot el que estem veient per aquestes contrades.

Records a tothom des de la ciutat d'Arequipa.

MACHUPICCHU per la ruta del Salcantay

Així s'ho fan per travessar els rius... Compro!!!

A dalt de la muntanya del MachuPicchu - 3150m (no comments...)

La Laia al WaynaPicchu (un dels cims propers al MachuPicchu, 2650m)

La Laia i el seu amic íntim

Foto a les 7 del matí (unbelievable!)

Els dos al WaynaPicchu

S'accepta com a foto intrèpida?

El nostre grup: Ester (francesa), Marcelo (Argentí), Gilbert (Peruà), Fortunato (Peruà), Joel i Laia (Catalans) i Ana Luisa (Brasilenya)

Bany a les aigües termals de Santa Teresa (50º de temperatura)

Ens encanta aquesta foto!!!

Camp base al Salcantay (3800m)

El punt més alt que hem estat de moment.... (4650m)

Bones a tothom!

Després de 5 dies intensos d'aventura ja som a Cusco un altra cop! Buffff... que intens que ha estat tot plegat. A continuació intentarem fer un petit resum del que han suposat per nosatres aquests dies.

Primer de tot recordar que per accedir al Machupicchu hi ha tres maneres: entrada ordinària (1 dia de visita) , a través del camí Inca (4 dies caminant) i per últim, per la ruta del Salcantay (5 dies caminant). Nosaltres varem elegir (penso que encertadament) aquesta última. En total han estat 98 quilòmetres de caminada, 5400 m de desnivell positiu, 6800 de negatiu i en els quals hem arribat a estar a 4650m d'altura (mític!!!). D'altra banda, ens agradaria destacar l'altra part de l'aventura, és a dir, la gent. Hem rigut, conversat, patit, begut, caminat, plorat, menjat, dormit i compartit moltes coses amb grans persones. Segurament no oblidarem mai ni el guia (Gilbert), cuiner i ajundant (Fortunato i Hugo), companys d'expedició (Marcelo, Ana Luisa, Ester, Pedro, Jauni, Fernando, Miguel, etc...) ni la gent que hem anat trobant pel camí.

Els primers 4 dies varem recórrer el camí que separa la ciutat de Mollepata de la població d’Aguas Calientes (82 quilòmetres), el poble d’accés al Machupicchu. Durant aquests dies hem estat caminant i acampant per paratges increibles. Hem passat per sota del cims i valls més importants de la zona (Humantay i Salcantay). I finalment varem arribar a Aguas Calientes rebentats! Per acabar-ho de rematar, l’últim dia tocava aixecar-nos aviat, concretament a les 2 de la matinada, caminar durant dues horetes fins arribar a l’entrada del Machupicchu i fer temps fins a poder entrar dels primers per poder viure el moment tan esperat.

D’entrada dir que és molt difícil per nosaltres descriure en paraules el que va significar arribar al Machupicchu després de tot el que havíem viscut. Òbviament s’hi barregen sentiments de tot tipus, a més hem de tenir present que aquell mateix dia tocava despedir-se de tothom (mooooolt complicat). I per si no fos poc, aquest va resultar ser el dia més dur físicament ja que una vegada a dins del recinte del Machupicchu varem decidir pujar tots els cims que rodejaven la fortalesa (les vistes ho demanaven a crits). La Laia i el nostre gran AMIC Marcelo van fer el Wayna Picchu i jo a part d’això, vaig decidir regalar-me la muntanya del Machupicchu. Diguem que en total unes 9 hores de caminar, córrer, i sobretot, gaudir com mai d’un paisatge i un marc incomparable. Tardarem MOLT de temps en oblidar aquest dia.

No sé si des de la distància i l’ordinador pel mig sabreu apreciar el que hem viscut però us garantitzem i a la vegada encoretgem a fer-ho perquè no té preu! (i en tot cas si el té, es pot regatejar jejejeje).

El pròxim objectiu és recuperar-se i acabar de visitar el que ens queda de Cusco i tot seguit, cap a Arequipa i el Canyó del Colca falta gent.

Adéu i fins aviat a tothom!!! I com sempre, gràcies per seguir-nos!

P.D1: Hem deixat Catalunya a un llistó molt alt (el guia encara es fa creus de nosaltres).

P.D2: Pinya tranquil que de fots intrèpides ja en veuràs!

PD3: David si aconseguim tancar el tema de la transfusió es confirma que la supremacia de l’Albert està en perill perquè tinc globos de color taronja no vermell!

Algunes fotos que ens faltaven penjar

De visita pels voltants de Cusco

Aquí es veu com fan les cases, bàsicament amb rajols de fang del terra.

Els jaciments de Q'enqo (en principi ha de tenir forma de granota, la veieu?)

Aquesta és la pedra més gran (més de 300 tonelades!!!). La pregunta és com s'ho feien!

Una vista panòramica de Cusco

Després d'uns primers dies on hem passat més temps a dins d'un bus que de peus a terra, ja era hora de visitar la que diuen és la capital mundial de la cultura històrica (i no sé quants títols més).
D'aquesta manera, hem aprofitat per visitar les ruines de Sacsahuamán, Q'enqo, Pukapukara, Tipon, Pikillacta i Tambomachay (deunidó quins noms!). Tots aquests jaciments provenen de l'època Inca (als voltants del s.XII o fins i tot abans) i fins la conquesta dels espanyols (s.XVI) es van mantenir intactes. Pel que comenta la gent tot i la destrossa que es va fer (van destruir els jaciments més importants per poder-se construir cases) i de la colonització, encara hi veuen punts positius en la visita dels espanyols... En tot cas, això es mereixeria un capítol exclusiu. Bé, deixem-nos d'història i anem a explicar-vos què més hem fet.

Durant aquests dies hem conegut a molta gent "cuzqueña" amb la qual hem compartit grans moments. Gràcies a tots ells hem tingut l'oportunitat de conèixer racons de la ciutat que d'una altra manera segurament no hauríem vist. Aquest fet també ens ha ajudat molt en el pressupost ja que hem passat de fer àpats a 10 soles (menys de 3 eurus) a fer-ho per menys de 3 (menys d'un euru!!!!), que es noti que som Catalans no? Una altra cosa que ens ha cridat molt l'atenció és el coneixement que tenen aquí de Catalunya i del fet diferencial amb Espanya. De seguida que els comentes que ets de Barcelona ells immediatament ja et diuen "usted catalan eh" i nosaltres se'ns cauen les llàgrimes...jeje. Molt bona gent!

Per últim, dir-vos que d'aquí a unes horetes anem a fer la primera ruta de Trekking, és a dir, la ruta del Salkantay. En total seran 5 dies en els quals caminarem una mitjana de 8 hores al dia, acamparem sota les muntanyes més altes de Cusco i sobretot, ens servirà de porta d'entranda (com els curtits de veritat) al famós i emblemàtic Machu Picchu.

Apa res més per avui!

Molts records a tothom i sobretot, GRÀCIES per seguir-nos!

Paucartambo i Tres Cruces

Em sembla que a l'últim post que vam fer ja us advertíem que començava l'aventura, i es confirma que així va ser!!! El dijous sortíem de Cusco en direcció a Paucartambo per anar a les festes del Carmen. Total, el viatge havia de ser unes 4 hores en bus, però quan portàvem 30 minuts ens van parar perquè hi havia hagut un problema a la carretera i estava tallada. El que havia de ser una estoneta esperant es va convertir en una revolta sindical!!! La gent estava indignada i resulta que ens havíem d'esperar més de 6 hores per poder seguir pel camí.

A partir d'aquí la gent es va començar a espavilar com va poder (camins alternatius) i nosaltres no sé del cert com vàrem acabar amb el cotxe de la policia, això sí pagant!!! Aquí va tot així.

Una vegada a Paucartambo la festa era realment increible, tothom anava disfressat, begut i amb moltes ganes de festa! Hi havia gent de tot tipus i l'ambient era brutal. Com aquell qui no vol, a l'hora de sopar ens varen convidar a un local d'una companyia de ball. La gent estava totalment entregada i després de ballar i beure mooooolta cervesa (marca cusqueña) arribava l'hora d'anar a descansar un xic... Com que no teníem lloc, ens varen convidar a una casa d'una família molt simpàtica que a més ens van acompanyar tota la nit (barra lliure) i ja tenim un nou contacte per anar a Bolívia (ja que la dona era d'allà).

Després de descansar una hora vàrem agafar una camioneta "xunga" per anar a veure la sortida de sol a Tres Cruces. A la camioneta hi havia famílies, borratxos, en Felipe, el fill de la família on dormíem (també borratxo jeje) i nosaltres. Van ser unes 3 hores de camí infernal però el lloc i el motiu s'ho valien. Allà dalt estàvem a -5 graus de temperatura i per sort divina es va poder veure la sortida del sol (no és massa habitual). A continuació, 3 horetes més de viatge, arribada a Paucartambo un altra cop, i després d'esmorzar al mercat del poble (jugo+pasta per menys d'un euro tots tres) un altre bus direcció a Cusco!

Ja ho veieu ritme frenètic i aquí teniu un exemple del que poden arribar a donar 24 hores!!! Això sí, avui n'hem dormit 10 de seguides...

Records a tots/es i fins aviat!!!

Sortida del sol a Tres Cruces, només es veu a dos llocs del mòn: aquí i a Japó.

Lloc on ens van deixar dormir a Paucautambo unes horetes (un xic yonki..)

Festa de Paucautambo: Virgen del Carmen

Canvi de bus per cotxe de policies.

JA SOM A CUZCO!!!

Podriem dir que l'aventura ha comenca

Ahir al migdia varem agafar un mega bus i avui despres de 24 hores hem arribat a Cuzco (hem estat 20 hores sense baixar del putu autocar). Penseu que per questions de seguretat abans de pujar al bus ens han filmat per tot arreu, mitic!

A la ciutat de Cusco, tot i que nomes hi hem estat unes horetes, les sensacions que ens ha deixat son increibles. L'ambient es molt agradable i tranquil, aixo si esta a full de turistes. Nosaltres hem estat tota la tarda amb el pare d'en Juve i ens ha portat per tot arreu. Ens ha presentat a tots els seus amics (ell encantat de la vida d'anar-nos passejant amunt i avall), hem visitat el centre, hem begut el famos pisco souer i la infusio de coca. Ara ja estem bastant congestionats i cap al llit falta gent. Penseu que estem a 3500m, o sigui que poca broma eh!!!
Dema anem dos dies a Paucartambo a la festa de la "Virgen del Carmen". En Felipe (el nostre pare peruano) ja ens ha avisat que alla no hi ha allotjaments, i que per tant, estrenarem el sac de dormir galactic que ens varem comprar a Andorra. Ja us explicarem que es de nosaltres alla.

Per ultim dir, que tot i estar a molta altura, el temps es molt bo, exeptuant la nit i al mati que fa fred, durant el dia es pot anar amb maniga curta facil.

Apa fins aqui la cronica d'avui. A continuacio si l'ordinador aquest ens ho permet posarem algunes fotos. Molts records i VISCA PERU!!!!

Ja som a Lima!

Bones a tots/es ja hem arribat despres de mes de 14 hores d'avio ens esperava a l'aeroport el tiet d'en Juve amb un cartell que deia Joel i Laya, jejeje!
Estem en un hotelet a les afores del centre de Lima.
Avui hem fet de turistes pel centre i ens han felcitat mil vegades pel futbol.
El menjar es molt i molt bo i molt barat (hem entrat a la biblioteca a fer internet i tinc un home que no em deixa escriure, estan enamorats dels (espanyols), pero ja li he deixat clar que som catalans).
Dema agafem el bus cama i cap a Cusco, nomes son 20 hores de bus, quan poguem us explicarem l'experiencia d'estar tantes hores en un bus.
Petonets a tots i records des de Lima.
Perdoneu pero el tema accents no el toquen gaire.

Gràcies a tots/es per aquest comiat tan especial!

Aquí comença el nostre bloc i amb ell una petita historieta de tres mesos que dia rera dia us anirem narrant des de Perú, Bolívia i Argentina.

I aquest bloc no pot començar sense tots i totes vosaltres (xukurs/es, foquetes, Banyolines/s). Moltes gràcies per fer del comiat una festa genial. Us portarem al cor durant tot el viatge. Un petó molt gran a tots i totes!