Així s'ho fan per travessar els rius... Compro!!!
A dalt de la muntanya del MachuPicchu - 3150m (no comments...)
La Laia al WaynaPicchu (un dels cims propers al MachuPicchu, 2650m)
La Laia i el seu amic íntim
Foto a les 7 del matí (unbelievable!)
Els dos al WaynaPicchu
S'accepta com a foto intrèpida?
El nostre grup: Ester (francesa), Marcelo (Argentí), Gilbert (Peruà), Fortunato (Peruà), Joel i Laia (Catalans) i Ana Luisa (Brasilenya)
Bany a les aigües termals de Santa Teresa (50º de temperatura)
Ens encanta aquesta foto!!!
Camp base al Salcantay (3800m)
El punt més alt que hem estat de moment.... (4650m)
Bones a tothom!
Després de 5 dies intensos d'aventura ja som a Cusco un altra cop! Buffff... que intens que ha estat tot plegat. A continuació intentarem fer un petit resum del que han suposat per nosatres aquests dies.
Primer de tot recordar que per accedir al Machupicchu hi ha tres maneres: entrada ordinària (1 dia de visita) , a través del camí Inca (4 dies caminant) i per últim, per la ruta del Salcantay (5 dies caminant). Nosaltres varem elegir (penso que encertadament) aquesta última. En total han estat 98 quilòmetres de caminada, 5400 m de desnivell positiu, 6800 de negatiu i en els quals hem arribat a estar a 4650m d'altura (mític!!!). D'altra banda, ens agradaria destacar l'altra part de l'aventura, és a dir, la gent. Hem rigut, conversat, patit, begut, caminat, plorat, menjat, dormit i compartit moltes coses amb grans persones. Segurament no oblidarem mai ni el guia (Gilbert), cuiner i ajundant (Fortunato i Hugo), companys d'expedició (Marcelo, Ana Luisa, Ester, Pedro, Jauni, Fernando, Miguel, etc...) ni la gent que hem anat trobant pel camí.
Els primers 4 dies varem recórrer el camí que separa la ciutat de Mollepata de la població d’Aguas Calientes (82 quilòmetres), el poble d’accés al Machupicchu. Durant aquests dies hem estat caminant i acampant per paratges increibles. Hem passat per sota del cims i valls més importants de la zona (Humantay i Salcantay). I finalment varem arribar a Aguas Calientes rebentats! Per acabar-ho de rematar, l’últim dia tocava aixecar-nos aviat, concretament a les 2 de la matinada, caminar durant dues horetes fins arribar a l’entrada del Machupicchu i fer temps fins a poder entrar dels primers per poder viure el moment tan esperat.
D’entrada dir que és molt difícil per nosaltres descriure en paraules el que va significar arribar al Machupicchu després de tot el que havíem viscut. Òbviament s’hi barregen sentiments de tot tipus, a més hem de tenir present que aquell mateix dia tocava despedir-se de tothom (mooooolt complicat). I per si no fos poc, aquest va resultar ser el dia més dur físicament ja que una vegada a dins del recinte del Machupicchu varem decidir pujar tots els cims que rodejaven la fortalesa (les vistes ho demanaven a crits). La Laia i el nostre gran AMIC Marcelo van fer el Wayna Picchu i jo a part d’això, vaig decidir regalar-me la muntanya del Machupicchu. Diguem que en total unes 9 hores de caminar, córrer, i sobretot, gaudir com mai d’un paisatge i un marc incomparable. Tardarem MOLT de temps en oblidar aquest dia.
No sé si des de la distància i l’ordinador pel mig sabreu apreciar el que hem viscut però us garantitzem i a la vegada encoretgem a fer-ho perquè no té preu! (i en tot cas si el té, es pot regatejar jejejeje).
El pròxim objectiu és recuperar-se i acabar de visitar el que ens queda de Cusco i tot seguit, cap a Arequipa i el Canyó del Colca falta gent.
Adéu i fins aviat a tothom!!! I com sempre, gràcies per seguir-nos!
P.D1: Hem deixat Catalunya a un llistó molt alt (el guia encara es fa creus de nosaltres).
P.D2: Pinya tranquil que de fots intrèpides ja en veuràs!
PD3: David si aconseguim tancar el tema de la transfusió es confirma que la supremacia de l’Albert està en perill perquè tinc globos de color taronja no vermell!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada