dijous, 5 d’agost del 2010

Ascens al Volcà Misti (5822m)

Si per pujar vàrem tardar unes 12 hores, per baixar 1'30 minuts, tot tartera!


Foto del cim amb el volcà Chachani al fons

Foto de la creu del cim (5822m), un fred increïble!!!


Des del cim, el cràter del Misti del qual sortiu fum (és un volcà actiu)



Aquí es veu l'ombra del volcà Misti per tota la ciutat d'Arequipa




Aquí és on vàrem acampar (4200m)





Una vista general des d'on vam començar a pujar (+o-2600m)



No sé del cert com començar a explicar-vos el que va significar per mi fer la pujada al volcà més representatiu del Perú, el volcà Misti. De fet, aquesta és una d'aquelles coses que no estan planificades i que no saps la raó, però t'hi trobes. Aquí la Laia en té molta part de culpa ja que ella em va insistir a fer-ho (a mi no em va costar gaire accepta-ho...). A part d'això, des de la nostra arribada a Arequipa (segona ciutat més important del Perú) tothom no fa res més que parlar del seu volcà. I a més, des de qualsevol punt de la ciutat es pot veure ja que està a tan sols 17 km. També, i a causa que és un volcà actiu, ha provocat molts accidents en la història d'Arequipa.

La veritat és que per una banda ha sigut l'experiència més dura i en la qual he patit més a la meva vida, però per l'altra, ha sigut la més gratificant ja que tot l'esforç físic (un desnivell positiu de 3200m amb uns 15kg a l'esquena!) i psicològic (una nit sense dormir, molt de fred i un vent increïble) es veu recompensat una vegada s'arriba a dalt. Segurament i fent servir un clàssic, les imatges que adjunto a continuació no expliquen ni deixen entreveure els sentiments que hi ha en joc, que són molts i difícils d'oblidar.

D'altra banda, també m'agradaria destacar el paper dels altres companys d'expedició (aquí en diuen així... i m'agrada.. jeje) i el guia. Podríem dir que hem compartit poc més de 40 hores plegats, però el vincle que s'estableix és molt gran. Cal dir que en total érem 8 persones (7+guia) de diferents nacionalitats: 2 canadencs, 2 sud-africans, 1 francès, 1 americà, 1 català i el guia peruà (Arequipeny).

A hores d'ara ja han passat 24 hores i just ara veient les fotos m'he adonat i he recordat els moment que vaig passar. En definitiva, una experiència única i irrepetible. Tot i això, us asseguro que mentre pujava allí dalt em vaig repetir mil i una vegades que no tornaria a fer res similar. No obstant això, ara mateix ja tinc ganes d'anar cap a Bolívia (el pròxim destí) i pujar el Huayna Potosí (6088m), ja veurem...

Bé, ja veieu que estaria estona parlant del Misti però per avui ho deixarem aquí. I si tot va bé el següent post serà del Trekking que farem amb la Laia pel canyó del Colca.


P.D: Pol, ja veus que t'estic seguint els teus passos... (ah i tens una pedreta del volcà!!!)

2 comentaris:

  1. M'encanta!
    Joel, no em crec que estiguessis al límit. Estic convençut que no has fet més que disfrutar patint!
    Us vull veure més amunt!
    Endavant! Sort.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Hola parella!
    Sensacions brutals, inclús des de darrera l'ordinador. Que gran!
    Espero que el mític volcà Misti quedi en segona posició en les expedicions d'alta muntanya del continent sud-americà. De moment... Qui sap?
    Així que molta i molta sort en l'ascensió del Huayna Potosí. Un 6000... uff.. Mític!!!!
    VISCA ELS CURTITS!! Salut i una abraçada.
    Maria i Pol.

    ResponElimina